Comparativa · 1 medios · 1 artículos

Paraules sí, brams no

No sé si cap neuròleg ha pensat a investigar com li funciona el cap a Marc Giró. La seva velocitat de llenguatge, la seva habilitat per connectar temes sense perdre el fil i la seva aclaparadora erudició el converteixen no solament en un animal televisiu de luxe, sinó en un objecte —ho crec de debò— digne d’estudi. L’altra tarda, per exemple, en plena diada de Sant Jordi, es va esplaiar davant centenars de persones davant Ràdio Barcelona saltant del català al castellà, i viceversa, cada tres frases. Poca broma, al mateix escenari, el poeta Benjamín Prado s’havia emocionat recordant Joan Margarit, de qui diu que en la seva poesia «se sent l’amargor de qui va perdre una filla i es sent la veu de la derrota, però no hi ha lloc per a la venjança ni la ràbia». I de sobte, amb tota naturalitat, va colar el català en un vers, al revelar les penúltimes paraules del seu amic: «Són meravellosa vegada el que ens recorden».